martes, 23 de junio de 2009

SE VIENE EL FESTIVAL!!!!

1r Festival Internacional Juvenil de Teatre Social i Teatre de les Oprimides “Sin Telón 2009

Es realitzarà de l’1 al 5 de juliol, a l’Espai Jove Gràcia, organitzat per la Plataforma d’Entitats de Teatre Social i Teatre de les Oprimides (TO) de Catalunya, que agrupa 9 entitats de teatre social i TO.

En total hi participaran prop de 80 joves, de 9 associacions juvenils de teatre social i TO de Catalunya, Alemanya, Finlàndia i Colòmbia.
Durant els matins dels cinc dies del festival, les participants realitzaran tallers interns no oberts al públic sobre expressió corporal, dansa, estética de l’oprimit i teatre-imatge.

A les tardes s’oferiran els espectacles que han preparat cadascun dels 9 grups participants. Aquests espectacles estaran oberts a tothom que vulgui presenciar-los, de manera gratuïta. Durant un dels dies, el Festival també farà escala a Girona, la ciutat d’un dels grups participants.

El festival es tancarà el diumenge 5 de juny amb una activitat al carrer que es realitzarà al districte de Gràcia, en la qual els participants mostraran part dels continguts realitzats en el marc dels tallers per als participants al festival, i amb una festa que començarà a les 6 de la tarda a l’Espai Jove Gràcia.

Des de Teatraviesas GTO volem agrair a totes les persones que van donar el seu suport de moltes maneres diferents, des dels i les artistas que van actuar a una ( o més d'una) festa, fins a les que es van prendre una birreta a la barra o van comprar una samarreta al merkata, GRACIES POR FER POSSIBLE AQUEST FESTIVAL!

I per descomptat a tota la gent de les plataformes de Teatre Social i Teatre de les Oprimides que venen treballant des de fa molt de temps i amb molt d'esforç per aquest festival!

http://www.sintelon2009.blogspot.com/

1 comentario:

  1. Un dia, corto tiempo de reloj, largo en mi interior, Teatraviesas atravesó mi vida creando una herida abierta.Una señal marcada en sangre roja; el mismo tono colorado de la lucha, del amor y de los ideales. Pero amig@s no vayan a creer que es demasiado doloroso ese rasgón en el alma: esta, es una de aquellas que hace falta mantener abierta, de aquellas necesarias que nunca deben cicatrizar del todo, de aquellas que mantienen viva nuestra sed por la justicia, por asumir nuestra responsabilidad de lo que ocurre en la extension de nuestros ombligos. Porque impiden que nos queduemos dormidos/as en el somnifero estado de la "normalidad" y de lo "cotidiano". En secreto, les dire que no impido que entre el viento de la pluralidad y el respeto en ella, frotar divino que me recuerda que el olvido es la nada y de la nada no venimos. Porque si fueramos nada, nos limitariamos a mantenernos inertes en el tiempo, solo mirando, solo respirando...porque somos el todo completo y por ello debemos ser justos con ello, con TODO ello.
    Y encima me hacen sentir que soy arte, que soy espectador y actor a la vez! que puedo decir sin gritar, que puedo escuchar siendo escuchado...y aprendo...aprendo una tecnica para romper mis muros, para destecnificarme, para sentir las musicas de mi interior, para encontrar ritmos desconocidos.
    Pero les aseguro amigos y amigas, que hay algo que aun no me puedo explicar... Shh!, en silencio y en susurro les digo que hay instantes, cuando mi llaga parece abrirse mas que nunca, cuando el dolor me bloquea, cuando no puedo mas que asumir mi fragilidad, siento sus sonrisas, repletas de amor, llenas de embriagada locura y...ay! como calman ese dolor! depositandolo en la cama de la esperanza, apoyandolo suavemente en la almhoada de la sabia calma y del saber que si no es hoy, bien seguro será mañana.
    "Un espectamor"

    ResponderEliminar

Escriu aquí el teu comentari

Gracies per l'aportació! :-)